Actualitat

F. Javier Luque «Volem dissenyar noves eines que incrementin la taxa d’èxit d’un nou candidat a fàrmac»

F. Javier Luque va rebre recentment el premi Antoni Caparrós, atorgat pel Consell Social de la UB i la Fundació Bosch i Gimpera, al millor projecte de transferència de coneixement per la col·laboració amb l’empresa Pharmacelera. El grup de recerca en Biologia Computacional i Disseny de Fàrmacs de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació va desenvolupar una metodologia per a la creació de nous descriptors moleculars que facilita el descobriment de nous fàrmacs.


Què va suposar rebre el premi Antoni Caparrós?

Va ser molt satisfactori, perquè d’alguna manera aquest premi és un reconeixement a la trajectòria del grup. Nosaltres hem tingut, des de sempre, la vocació de col·laborar amb indústries i empreses privades per tal de mirar de transferir el coneixement que desenvolupem dins el grup; i per això penso que el premi és un reconeixement per a tot l’equip. Poder veure que part d’aquest esforç es tradueix en eines que poden ser d’utilitat, en aquest cas, per al disseny i el desenvolupament de fàrmacs, és molt satisfactori.


En què treballa el grup de recerca actualment?

Bàsicament el nostre objectiu és comprendre com funcionen els éssers vius a nivell molecular. Això vol dir, sobretot, abordar el tema del reconeixement entre molècules, (com les molècules interaccionen amb una proteïna, o la interacció entre proteïnes i com aquesta interacció dóna lloc a una determinada resposta biològica). Un cop entenem aquests mecanismes, que hem obtingut a partir de tota una gama diversa de mètodes  computacionals, ho aprofitem per dissenyar noves molècules bioactives, idealment amb l’objectiu d’acabar obtenint un candidat a prototip de fàrmac. La idea és: si nosaltres coneixem quin és el mecanisme molecular que hi ha darrere l’acció d’alguna petita molècula, aleshores podem fer un disseny racional, ben dirigit, de cara a introduir determinats grups químics en certes posicions per tal que incrementin o modulin aquesta resposta biològica en el sentit que a nosaltres ens interessi. En comptes de fer una cerca a cegues, que comportaria haver de fer un cribratge de centenars de milers de compostos, podem fer un disseny molt més dirigit que en principi hauria de permetre estalviar molts més recursos econòmics de cara a obtenir aquest compost final.


A quines malalties està dirigida aquesta cerca de candidats a fàrmacs?

Dins la recerca que nosaltres fem a la Universitat de Barcelona treballem en dues línies d’aplicació: la malaltia d’Alzheimer, en col·laboració amb el professor Diego Muñoz-Torrero, i les malalties infeccioses, especialment la tuberculosi i el virus de la grip, en gran part amb el professor Santiago Vázquez, ambdós membres de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. En aquest darrer cas, el que ens interessa és identificar algun mecanisme o procés molecular que sigui important per a l’activitat o supervivència del patogen i mirar d’interferir en aquest procés mitjançant un fàrmac. Pel que fa a la metodologia, el que volem és acabar tenint noves eines que permetin accelerar o incrementar la taxa d’èxit a l’hora d’identificar nous compostos que siguin capaços de donar lloc a aquesta bioactivitat.


En què pot beneficiar això la societat?

El disseny d’un fàrmac és una tasca multidisciplinària, amb moltes facetes diferents que contribueixen a assolir l’èxit final, que seria un medicament que reverteixi els efectes d’una malaltia. Dins aquest camp multidisciplinari, nosaltres incidim en la part que afecta pròpiament el disseny d’aquesta molècula, el fàrmac. Amb les eines que dissenyem podem reduir d’una manera sensible i significativa la despesa econòmica lligada a la recerca que cal dur a terme per identificar aquest compost. D’aquesta manera, d’una banda obtenim un retorn de la inversió que ha fet la societat en la formació acadèmica de professionals, però també contribuïm, d’altra banda, a reduir temps i despeses en el desenvolupament de fàrmacs. I amb això s’aconsegueix una major eficàcia terapèutica o una major selectivitat en front d’una diana, i s’eviten alhora els efectes adversos que pugui tenir un fàrmac.


De quina manera col·laboren amb les empreses de la indústria?

Una de les col·laboracions més recents que tenim és amb Pharmacelera, empresa liderada per Enric Gibert i Enric Herrero, on volem desenvolupar, a partir de les recerques que hem estat fent, eines que proporcionin nous recursos de cara a la identificació de compostos bioactius.

Utilitzar aquesta metodologia i implementar-la en un context determinat perquè sigui una eina útil a l’abast de tothom comporta una feina tecnològica que nosaltres no podem fer per manca de recursos. En canvi, l’empresa Pharmacelera disposa d’aquest coneixement tecnològic. El que fem nosaltres és transferir aquests coneixements, i aleshores ells s’encarreguen d’implementar-los en eines computacionalment eficients. De moment ara en tenim dues: PharmScreen i PharmQSAR, que ja estan a l’abast de la comunitat científica. La idea és continuar treballant en aquest sentit per desenvolupar noves eines. De fet, esperem tenir-ne dues més d’aquí a l’any vinent. Pel que hem vist, l’aplicació dóna molt bons resultats en el sentit que, fent una selecció relativament petita de molècules, han sorgit diversos compostos que tenien activitat i que podien actuar com hits. El seguiment d’això, però, normalment queda dins l’àmbit de l’empresa amb la qual col·laborem.


Quina importància té la transferència de coneixement?

Crec que la transferència de coneixement és fonamental, i que ha de ser un aspecte molt ben definit dins el que és l’activitat universitària. El fet de formar futurs professionals ja és part del retorn que la universitat fa a la societat, però el fet de poder agafar part de les idees que ha generat la teva recerca, implementar-les i que puguin revertir en un benefici, en el nostre cas en el camp farmacèutic, a la societat, a companyies privades, etc., penso que és una activitat que en la mesura que sigui possible cal potenciar.

 

Més sobre Javier Luque:

Què és allò que més li hauria agradat inventar?

El que m’agradaria és ser capaç d’acabar obtenint un compost per al tractament de malalties relacionades amb processos neurodegeneratius, perquè son patologies multifactorials i que tenen una incidència molt forta sobre la societat actual.


Quin avenç li agradaria veure abans de morir?

Penso que el que enriquirà moltíssim és la comprensió dels mecanismes moleculars que regulen l’estructura del genoma, que canviarà totalment la nostra concepció a nivell d’expressió de gens i del funcionament cel·lular, i que obrirà noves perspectives d’intervenció terapèutica.


L’invent del futur que més por li fa?

Més que tenir por d’algun descobriment el que me’n fa és l’aplicació que nosaltres en fem; com, per exemple, l’aplicació que es pugui fer dels tractaments de manipulació de material genètic.


L’FBG és…

…un instrument necessari per a la nostra universitat, sobretot per poder obrir una porta i fer que el món industrial ens sigui molt més accessible. Sense l’FBG hi havia molta rigidesa en els processos que la transferència de l’R+D comporta, i en aquest sentit és un element molt important. Alguns dels projectes en què nosaltres hem participat provenen de l’acció de difusió que fa la Fundació. I aquest és un paper que caldria potenciar.

 

Comparteix aquest post: