Actualitat

Eugènia Pujol «Volem validar la idea que, abordant diferents vies podem tractar el dolor neuropàtic de manera més eficaç»

Amb només 28 anys, l’Eugènia Pujol afronta el seu últim any de doctorat com a responsable del projecte ‘Abordatge del dolor neuropàtic amb fàrmacs duals innovadors’, que ha estat seleccionat dins la convocatòria CaixaImpulse Validate 2019 i que té per objectiu desenvolupar un nou compost per al tractament del dolor neuropàtic (DN), una necessitat mèdica actualment no coberta.

De què tracta el projecte?

El projecte està enfocat al disseny i la síntesi d’una primera família de compostos duals que interactuen amb dues proteïnes que regulen diferents vies del dolor neuropàtic (DN), una malaltia crònica de naturalesa complexa. El DN és un problema greu de salut pública arreu del món; hi ha molta gent que el pateix i genera molts costos econòmics, mèdics i socials. Durant molt de temps s’han investigat les vies fisiològiques d’aquest dolor, establint que el seu origen és multifactorial. Això vol dir que hi ha moltes vies dins l’organisme implicades en l’aparició d’aquesta malaltia. Malauradament, cap tractament farmacològic actual és 100% efectiu en el control d’aquest dolor, deixant un percentatge molt alt de pacients sense aconseguir una clara millora. Per tant, hi ha molts pacients que continuen tenint un dolor intens, i altres que pateixen els efectes adversos de la medicació que prenen, com, per exemple, aquells que acaben desenvolupant una dependència greu als opioides.

Tots aquests fàrmacs se centren a abordar una de les vies que està afectada a través de la interacció amb una sola diana biològica. En el nostre projecte el que fem és, de manera més innovadora, controlar més d’un d’aquests processos afectats, i ho fem mitjançant uns compostos que actuen sobre dues dianes. En comptes de tocar, diguéssim, una única tecla d’un piano, intentem tocar-ne més d’una.

Com s’invertiran els diners del CaixaImpulse?

Nosaltres el que tenim ara és una primera validació a nivell de laboratori, però aquesta primera família de molècules no està optimitzada. Els diners del CaixaImpulse s’invertiran per poder dur a terme una sèrie d’assajos de caracterització in vitro que finalment ens permetran seleccionar un compost candidat amb el qual poder fer una prova de concepte en diversos models animals de DN. Bàsicament es tracta d’això, de validar aquesta idea que tenim que, abordant diferents vies a través de compostos duals, podrem tractar aquesta malaltia de manera més eficaç.

Com és dedicar-se a la recerca amb només 28 anys?

Considero que sóc molt afortunada i que la recerca és una cosa que obre moltes portes, sobretot a algú tan jove i que encara no ha acabat el doctorat com jo. Tinc l’avantatge de tenir com a director de tesi el Dr. Santiago Vázquez, que m’ha donat aquesta oportunitat de tenir una participació activa en els projectes del grup i que sempre m’ha encoratjat a aprofitar qualsevol oportunitat que se’m presenti de formar-me més en aquest àmbit, a implicar-me en reunions entre diferents grups de recerca o trobades entre acadèmia i empresa, etc. Com a joves és evident que tenim menys experiència que una altra persona que porti anys liderant un grup d’investigació, que hi hagi sol·licitat finançament per diversos projectes i que ja hagi tirat endavant molta recerca. Tanmateix, els joves també tenim moltes ganes d’aprendre tot el que ens queda per davant, que en el món de la investigació no és poc. Som com una esponja, i aquesta motivació és un punt clau en la recerca.

A més, el fet d’intentar que la teva recerca tingui realment una aplicació o que pugui crear un impacte en la societat a través de la transferència de coneixement és una cosa que crec que la gent jove hem d’aprofitar. En aquest sentit, també he sigut molt afortunada i he pogut aprendre molt del meu director.

Recomanaries dedicar-se a la recerca i a la transferència als joves que comencen ara les seves carreres?

Sí, ho recomanaria, però crec que el primer requisit és que s’ha de tenir curiositat per la recerca: voler saber per què passen les coses, tenir ganes de millorar alguna cosa, voler aprendre i aportar alhora… Crec que això t’ha de sortir de dins. En el punt en què estic ara considero que la recerca i la transferència són activitats que omplen molt, tot i que és una branca que potser està una mica amagada. Quan et formes durant la carrera de Farmàcia sembla que hagis de tirar cap a una empresa farmacèutica o cap a una oficina de farmàcia. El fet de dedicar-se a fer transferència i a explorar les possibilitats d’emprendre són temes una mica desconeguts pels estudiants encara. Sembla que faci por i molt de respecte.

Quina importància creus que té la transferència de coneixement?

La transferència és bàsica. Crec que contínuament estem creant coneixement, però crear alguna cosa que generi un impacte en la societat, ja sigui millorant la qualitat de vida dels pacients, intentant curar una malaltia a través d’un medicament, etc., és molt important. I, en aquest sentit, la Fundació Bosch i Gimpera és un organisme indispensable perquè fa possible que el personal investigador de la Universitat de Barcelona pugui valoritzar els seus projectes i pugui captar el finançament addicional que necessita, tant públic com privat. Nosaltres sabem que des de l’acadèmia no podem desenvolupar un fàrmac i portar-lo al mercat; sempre necessitarem una empresa per, a través dels seus recursos, poder portar el candidat a fàrmac a les fases clíniques, que realment és el més complicat d’assumir econòmicament. Per tal que un projecte pugui ser transferit a una empresa es necessita aquest intermediari.


Més sobre Eugènia Pujol

El millor avenç de la història
És molt difícil escollir-ne un, però ara mateix, tenint en compte la pandèmia de la covid-19, crec que ressaltaria el descobriment de les vacunes. Això va significar un avenç molt important per a la recerca biomèdica i una de les principals causes de la millora de la salut en les persones.
Un invent del futur que li faci por
L’únic que em podria fer por és que un descobriment pensat per beneficiar la gent al final es pogués transformar en tot el contrari.

Què li agradaria veure en un futur

Que aconseguim entendre del tot les malalties del segle XXI, com el càncer, l’Alzheimer, les malalties cardiovasculars, etc. i puguem regular el seu impacte i controlar-les. Per aconseguir-ho, cal que les inversions públiques i privades siguin encara més importants del que ho són ara, sobretot a nivell estatal.

L’FBG és…
…un organisme indispensable sense el qual no s’entendria el que és la transferència de coneixement a la Universitat de Barcelona. Ens permet als investigadors passar de la ciència bàsica a una ciència que realment té potencial per arribar a la societat. Personalment, crec que aquest és el retorn que busquem molts investigadors: que la nostra recerca tingui un impacte en la societat perquè les persones que pateixen una malaltia tinguin una vida millor. Això és el que ens mou.

  

Comparteix aquest post:

Utilitzem cookies de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Si continua navegant vol dir que accepta la nostra política de cookies. Més informació,plugin cookies política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies