Actualitat

David Ricart «La indústria farmacèutica s’ha girat cap a la universitat per veure què està fent»

David Ricart és gestor de projectes del CEREMET, el Centre de Recerca en Metabolisme de la Facultat de Biologia. El grup es va crear fa quinze anys, just en el moment en què començava a desenvolupar-se l’ecosistema biotech. Tot un encert.


A què es dedica el grup de recerca?

Nosaltres ens hem centrat sempre en el metabolisme lipídic –en la seva regulació, en com funciona en diferents situacions fisiològiques…–, i això ens ha portat cap a línies de recerca sobre l’obesitat mòrbida, la cirurgia bariàtrica i les malalties associades com ara la diabetis, les cardiopaties, etc. Aquesta és l’activitat de recerca pròpia del grup, però des de fa gairebé quinze anys fem recerca per a tercers com a servei científico-tècnic. Això ho fem a través del CEREMET, el Centre de Recerca en Metabolisme. Tota l’expertesa i tots els coneixements del grup pel que fa a metodologia, assessorament i gestió els posem a disposició, sobretot, de la indústria farmacèutica.

De quina manera col·laboren amb la indústria?

Durant tots aquests anys hem treballat, sobretot, amb empreses farmacèutiques i biotecnològiques a través del CEREMET. Per exemple, tenim un client amb el qual ja fa quatre anys que treballem amb models animals per desenvolupar formulacions que alliberin fàrmacs de manera progressiva. És a dir, es busca generar una mena de dipòsit del fàrmac sota la pell a través d’un polímer que permet un alliberament lent, progressiu i controlat del fàrmac. En aquest projecte nosaltres hi aportem el model animal i en fem l’administració i l’obtenció de mostres, i ells fan l’anàlisi.

Per altra banda, de cara al registre de nous productes a les agències del medicament, les empreses han de tenir tot el perfil de composició del producte. Nosaltres el que aportem aquí és la nostra capacitat d’anàlisi de, per exemple, el perfil de composició lipídic necessari per a la documentació del registre.

No ens cenyim només, però, al suport tecnològic i metodològic d’anàlisi, sinó que fem també un acompanyament tant en el disseny previ com en el seguiment de l’execució i en les decisions que es puguin prendre posteriorment.

A més a més, i això és molt important, tota la nostra activitat es desenvolupa sota un sistema de gestió de la qualitat certificat segons la norma ISO9001, i aquest és un factor molt valorat per les empreses.


El CEREMET ofereix també un servei d’experimentació animal

Sí, en aquest departament tenim una sala per treballar amb animals. És una subunitat de la Unitat d’Experimentació Animal de la Facultat de Biologia de la qual ens van delegar la gestió. Aquesta instal·lació ens permet oferir als nostres clients un lloc on poden tenir els seus animals mentre nosaltres en fem el manteniment i la manipulació, però ells també poden venir a fer els seus protocols. Aquest és un dels punts forts del CEREMET, sobretot tenint en compte que en els darrers anys la indústria farmacèutica ha externalitzat molt l’ús d’instal·lacions per tal de reduir despeses. Així, quan han de fer un experiment, nosaltres ens encarreguem de comprar els animals, de fer-ne el manteniment i de gestionar tota la documentació necessària. També ens encarreguem d’executar el procediment, a vegades en col·laboració amb l’empresa. Aquesta és una de les coses que caracteritzen el CEREMET: per una banda, l’expertesa en treball animal, i per altra banda, la possibilitat d’oferir als clients un servei molt flexible i adaptat als seus fluxos de treball.


Què us aporta, com a grup de recerca, la col·laboració amb empreses?

Les fonts de finançament de la recerca s’han anat reduint en els últims anys. I no és només que s’hagin reduït les fonts de finançament, sinó que, a més, molt sovint les convocatòries públiques tenen limitacions pel que fa a què pots destinar els diners, en què pots gastar-los. Generalment es pot aconseguir finançament per a actius i per a equips, però costa aconseguir finançament per a personal. Sempre hi havia aquesta cosa que no teníem diners per a personal, i al final el capital humà és el més important. Per tant, és obvi que en la col·laboració amb empreses hi ha una clara motivació econòmica, però des d’un punt de vista estratègic, no pas lucratiu. És com un cicle. El grup, al llarg de la seva trajectòria històrica, ha generat un coneixement, una expertesa i unes metodologies que són les que el CEREMET ofereix a tercers. I amb els diners que obtenim d’aquests tercers comprem equips que ens permeten accedir a noves metodologies i a formació per al personal que repercuteixen positivament en la recerca del grup.

S’apropen més ara les empreses a la Universitat per contractar els seus serveis?

Abans les empreses ho tenien tot internament, a l’empresa mateix. L’empresa farmacèutica disposava d’unes grans instal·lacions pròpies, des del laboratori de síntesi de compostos fins al departament clínic per fer els assajos. Per reduir costos tot això s’ha anat externalitzant i s’han anat desenvolupant noves empreses de serveis. A la vegada que ha passat això, s’ha desenvolupat tot l’ecosistema biotech. Tot l’entorn ha canviat, s’ha enriquit i s’ha diversificat.

Nosaltres vam començar fa quinze anys, just quan tot això començava a emergir. I va ser un encert, perquè d’alguna manera ens vam començar a donar a conèixer quan les empreses començaven a buscar experts en àrees de coneixement i en metodologies que necessitaven per al seu desenvolupament. La indústria farmacèutica s’ha girat d’alguna manera cap a la universitat per veure què està fent. A la universitat es genera coneixement, i la indústria el que fa és generar valor. D’alguna manera, doncs, la indústria ha anat a l’acadèmia a buscar aquest coneixement que s’està generant. I això s’ha notat, fins i tot a l’Administració, que està potenciant aquesta relació público-privada amb, per exemple, el programa RETOS-Colaboración. Tothom s’ha adonat, més de pressa o més a poc a poc, que la indústria necessita l’acadèmia i que l’acadèmia també té en la indústria una oportunitat per fer coses noves i per aconseguir finançament.


Quina importància té la transferència de coneixement?

La transferència de coneixement és important tant per a la universitat com per a la indústria, i també ho és per a la societat. Al final l’acadèmia és una entitat pública a la qual tots nosaltres, la societat, aportem diners per a la generació de coneixement. Si la gent veu que aquest coneixement retorna, és quan ho valora. Quan la recerca era una cosa només del món acadèmic i no transcendia a la societat, la gent no ho valorava. Com a investigadors tenim molt assumit que volem generar coneixement i descobrir coses, però crec que també hem de plantejar-nos com això que generem i això que descobrim es pot traslladar i ser útil a la societat. Evidentment, però, també cal tenir present que l’investigador i la universitat no són l’entitat preparada per acabar de desenvolupar un producte. Hem de tenir clar que quan tenim una idea hem de recórrer a la indústria per veure’n la utilitat. Aquest diàleg ha de ser-hi. A vegades una idea pot ser molt bona, però pot ser que el seu desenvolupament industrial no sigui factible.


Més sobre David Ricart

El millor avenç de la història: Com a bioquímic, per a mi el genoma humà marca un abans i un després.

El pitjor avenç de la història: Per a mi els descobriments no són ni bons ni dolents per si mateixos, sinó que ho són en tot cas les seves aplicacions. Per exemple, una aplicació bèl·lica de qualsevol desenvolupament científic és una mala aplicació.

Què li agradaria veure? En el món desenvolupat invertim molts esforços per tractar malalties com el càncer, l’Alzheimer…, mentre en alguns països subdesenvolupats s’estan morint a causa de malalties relacionades amb coses tan bàsiques com la higiene o la salubritat de les aigües. L’esquerda és molt gran. El que a mi m’agradaria, utòpicament, és que d’alguna manera els avenços científics arribessin a tothom.

L’FBG és…

un punt de suport clau, no només per a les tasques administratives, sinó també en tot allò que cal per arribar a les empreses, per saber com cal treballar-hi i com enfocar la relació amb elles… Jo personalment he après a entendre el llenguatge i la manera de treballar de les empreses gràcies a la gent de la Fundació.

   

Comparteix aquest post: