Construint comunitats des dels terrats
Entrevistem a les doctores Montserrat Simó i Ana Belén Cano, professores del Departament de Sociologia de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.
Les doctores Simó i Cano van dur a terme un projecte sobre terrats comunitaris, que va consistir en el codisseny de prototips econòmics i sostenibles per fer renéixer la vida als terrats, sobretot en zones urbanes tensionades com el districte de Ciutat Vella.
El projecte es va dur a terme juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’entitat del tercer sector Oasi Urbà, i va sorgir fruit d’una convocatòria de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació La Caixa.
En aquesta entrevista, les doctores Cano i Simó reflexionen sobre la importància d’aquests espais en la vida comunitària, especialment en barris afectats per la gentrificació i el turisme massiu, i ens endinsem en un projecte que no només cerca la recuperació dels terrats, sinó també la recuperació de la memòria col·lectiva i la vida comunitària perduda.
En què consisteix el projecte de terrats comunitaris?
Montserrat Simó (MS): Va ser un projecte que consistia en codissenyar, juntament amb els veïns, un prototip econòmic, que fos sostenible ambientalment, amb la finalitat d’instal·lar aquest prototip als terrats de les comunitats de veïns per tal de reviure aquestes zones. Volíem recuperar la vida comunitària que molts dels veïns enyoren i recorden de quan eren joves.
Per què és important que existeixin aquests espais?
Ana B. Cano (AC): Creiem que aquests espais són importants sobretot en districtes com el de Ciutat Vella, que són zones tensionades per processos com la turistificació, la gentrificació, una alta densitat poblacional, amb un parc d’habitatges força antic, amb dimensions reduïdes, etcètera. Pensem que el terrat comunitari és un espai d’ús col·lectiu, però alhora privat, que facilita la vida social en aquestes zones. Quan vam començar a parlar amb els veïns, sortien idees com celebrar un aniversari, la revetlla i tota mena d’activitats que no podien fer a casa perquè no tenien lloc. Els terrats representen un punt de trobada en una zona on és difícil reunir-se a l’espai públic.
Quins beneficis tenen els terrats comunitaris per als veïns?
MS: Gran part de la població de Ciutat Vella és envellida. Tenen dificultats de mobilitat per baixar el carrer, o tenen sensació d’inseguretat, o no tenen accés o desconeixen tots els equipaments públics que hi ha al barri. El terrat comunitari és un espai en el qual es poden sentir protegits, i poden tenir un benefici individual, com per exemple, anar a llegir el diari, o el benefici màgic, que seria reunir-se amb els veïns a fer el cafè a dalt el terrat.
Barcelona era una ciutat de molta vida als terrats.
AC: Sí, abans els terrats estaven plens de vida, se celebraven batejos, comunions… Una senyora ens va explicar que, durant la seva joventut, cada cap de setmana anava als envelats de tots els terrats, i que allà va conèixer el seu marit. Els terrats eren zones on els veïns anaven a estendre la roba, parlaven entre ells i els nens jugaven. Fa molts anys que els terrats van quedar en desús i van passar a ser magatzems, i els més joves ja els han vist com un espai tancat o com un traster.
Per què veu escollir el districte de Ciutat Vella per dur a terme el vostre projecte?
MS: A través de l’entitat Oasi Urbà, ens van dir que tenien contacte amb els barris de la Barceloneta i el Raval. En la Barceloneta va ser molt difícil. Tenien por que la proposta dignifiqués encara més la seva comunitat, i que fos un atractiu més. No volien que el lloguer augmentés i que portés més turistes. En canvi, en el Raval sí que hi vam trobar més acceptació.
AC: Per desenvolupar el projecte, ens havíem de reunir amb els veïns, veure els terrats, passar per l’escala… entres en l’esfera privada de la gent. I en alguns casos, hi va haver recels. Aquest era un dels reptes que teníem: ens havíem de guanyar la confiança de les comunitats.
Va costar poder-vos guanyar la confiança dels veïns?
MS: Va ser un projecte d’un any i mig de durada. Per tant, és complicat poder teixir un valor tan important com la confiança amb tan poc temps. Nosaltres vam fer de canal transmissor entre les comunitats i l’equip d’arquitectes de la UPC. Es van elaborar uns plànols, es va fer una maqueta, i es van dur a terme dinàmiques per anar construint aquestes confiances. Són projectes que requereixen temps i crear espais perquè els veïns ho puguin entendre tot bé.
Quin és l’estat actual del projecte?
AC: El projecte el vam lliurar el juny de 2023. Ara estem buscant finançament per fer una segona part d’aquest projecte. Volem avaluar com va ser la dinàmica comunitària, i analitzar les oportunitats i inconvenients que van sorgir.
Més sobre les doctores Montserrat Simó i Ana Belén Cano
El millor invent de la història?
Dra. Simó: Internet, amb els seus pros i contres.
Dra. Cano: La penicil·lina.
Què li agradaria veure en un futur?
Dra. Simó: Menys desigualtats socials.
Dra. Cano: Un món socialment més just i empàtic.
Un avenç del futur que li faci por?
Dra. Simó: Allò que és capaç de fer el pitjor de la raça humana.
Dra. Cano: Les males praxis amb la intel·ligència artificial.
Un referent?
Dra. Simó: La meva mare.
Dra. Cano: La meva àvia.
Què es podria fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones?
Dra. Simó: Escoltar-nos una mica més i posar-se al nostre lloc.
Dra. Cano: Estar en disposició de perdre privilegis per fer guanyar drets i construir un món més equilibrat i just.
La transferència és important per…
Dra. Simó: Perquè tot aquest coneixement no quedi tancat en un calaix.
Dra. Cano: Donar sentit a la recerca i construir societats millors.