Carles Galdeano «Volem demostrar que la nostra tecnologia pot millorar la resposta immunològica contra alguns tumors»
Una de les estratègies més prometedores dins la immunoteràpia contra el càncer és la teràpia de cèl·lules CAR-T, que consisteix a extreure limfòcits T del pacient, modificar-los genèticament i injectar-los-hi de nou perquè ataquin específicament les cèl·lules tumorals.
Aquestes teràpies, però, presenten certes limitacions pel que fa a la seva producció i eficàcia. L’equip dirigit pel Dr. Carles Galdeano treballa en el desenvolupament d’una nova tecnologia que podria millorar la capacitat de les cèl·lules CAR-T d’atacar els tumors. Durant aquest 2020, el projecte ha rebut un ajut FVal del programa Fons per a l’Impuls de la Innovació (F2I) i ha estat seleccionat dins la convocatòria CaixaImpulse Validate 2020.
Quines limitacions té la teràpia de cèl·lules CAR-T i quines millores hi aporta la vostra tecnologia?
Les teràpies CAR-T són teràpies d’última generació que ara per ara estan aprovades per al tractament de tumors líquids com les leucèmies i els limfomes. Actualment hi ha un considerable percentatge de pacients que, un cop reben aquestes teràpies, tornen a recaure al cap d’un any, cosa que palesa una manca d’eficàcia del tractament. A més, hi ha un percentatge de pacients que no poden ser tractats amb aquesta teràpia perquè no produeixen prou CAR-T (limfòcits T) bons.
Nosaltres estem desenvolupant una molècula per millorar l’eficàcia i l’expansió d’aquests CAR-Ts durant la fase ex-vivo de la producció d’aquestes cèl·lules. El nostre objectiu és trobar una resposta immunològica més forta contra el tumor després de pre-tractar amb la nostra molècula les cèl·lules extretes i modificades del pacient.
En quin estadi es troba el vostre projecte?
La nostra tecnologia està basada en molècules que provoquen la degradació d’una proteïna d’interès, les anomenades molècules PROTACs. Gràcies al programa Fons per a l’Impuls de la Innovació (F2I), de la Fundació Bosch i Gimpera, vam començar amb el disseny i la síntesi d’algunes d’aquestes molècules. Actualment ja som capaços de sintetitzar PROTACs per degradar aquesta proteïna d’interès. Gràcies al CaixaImpulse, sintetitzarem alguns PROTACs més i provarem, en col·laboració amb altres institucions, la seva eficàcia.
Fins a quina fase creieu que podreu arribar a desenvolupar el projecte?
La nostra estratègia és arribar a demostrar que la nostra molècula és capaç d’augmentar algunes poblacions de limfòcits CAR-T, coneguts per millorar la resposta antitumoral en pacients amb càncer. Aquest és el punt fins al qual volem arribar.
El CaixaImpulse també ens ha permès veure quin és el pla de desenvolupament que volem per al nostre producte. La idea a dia d’avui, si tot va correctament, és llicenciar aquest producte a una de les empreses tecnològiques que desenvolupin CAR-Ts.
Actualment ens queden uns cinc o sis mesos de síntesi. Després farem proves in vitro durant uns cinc o sis mesos més per veure si realment amb aquestes cèl·lules CAR-T millorem les poblacions dels limfòcits que donen més activitat antitumoral; i d’aquí un any hauríem d’estar provant-ho amb cèl·lules de pacients. Hem comptat un total de quinze mesos. És un timing que creiem que és factible.
Com està afectant la covid a la recerca?
El que realment va afectar va ser el confinament domiciliari. Òbviament hi ha tipus de feines que es poden fer des de casa i d’altres que no, com és el treball de laboratori. Potser la covid ha fet que, per exemple, alguns reactius ens arribin una mica més tard, però realment el gran problema va ser que tota la feina experimental de laboratori no es va poder fer durant aquells tres mesos. Actualment hi ha una petita afectació, però és mínima.
Quina és la importància de la transferència de coneixement?
Una de les grans motivacions –i més si et dediques al descobriment de fàrmacs, com és el meu cas– és ser capaços d’arribar als pacients i a la població en general. Des del punt de vista del professor o investigador d’universitat és impossible fer arribar la teva recerca a la societat sense la transferència. El que jo vull és que els meus descobriments arribin als pacients, no publicar-ne molts articles.
Crec que des de la Universitat s’hauria de donar més suport a aquella gent que fa transferència per, a poc a poc, fer que la gent intentés transferir més la seva recerca. Des d’un punt de vista objectiu, hi ha poca recompensa. És a dir, la transferència implica moltes hores, molta feina, molt sacrifici que moltes vegades no es veu recompensat, i no em refereixo a recompenses econòmiques. Si la universitat estigués organitzada d’una altra manera, potser podria fer que molts investigadors s’animessin a fer més transferència de la que actualment fan.
Com animaria els estudiants que ara estan a la Facultat a dedicar-se a la transferència?
És molt difícil parlar amb els estudiants de grau sobre transferència. Els pots parlar de la importància de la transferència en general, del fet que per a tu personalment és important que la investigació que es faci sigui de qualitat i que, a més, siguem capaços de transferir-la a la societat. Això ells també ho veuen, i cada vegada són més aplicats en aquest sentit.
A molts estudiants els motiva molt fer alguna cosa per al benefici de la societat, però el que els has d’explicar és que per aconseguir això cal que hi hagi un procés de transferència de la universitat al sector productiu; que es tracta d’un procés complex, que arribar al mercat a vegades no és fàcil, i que la transferència és molt important. Ells veuen el final (l’impacte en la societat) i veuen el principi (la recerca), però els has de fer veure aquest tram intermedi de la transferència universitat-empresa i universitat-societat i com funciona això.
Més sobre Carles Galdeano
El millor avenç de la història
Des del punt de vista d’algú que es dedica al descobriment de fàrmacs, jo et diria que les vacunes i els antibiòtics.
Que li agradaria veure en un futur
Sent realistes amb la ciència que tenim avui dia, m’agradaria veure que som capaços de cronificar molts tipus de càncers. És probable que sempre existeixi el càncer, però m’agradaria que fóssim capaços de cronificar-lo, de manipular-lo i, sobretot, de tractar-lo.
L’FBG és…
…una institució molt necessària. Personalment, crec que la transferència de coneixement és molt important per a una institució com és la Universitat, i per tant, com més forta sigui la seva oficina de transferència, més capaços serem de fer arribar les nostres investigacions a la societat.
