Actualitat

Andreu Farran «Els aliments van millorant, però tot depèn de les exigències del consumidor»

Andreu Farran, biòleg especialitzat en temes de nutrició, forma part de l’equip de Nutrició Aplicada del Grup de Recerca en Activitat Física i Salut de la Universitat de Barcelona. L’equip ha desenvolupat el PCN Pro, un programa informàtic per calcular i analitzar les dades d’ingesta i la composició corporal de diferents persones.

 

Què és el PCN Pro?

El PCN Pro és un programa que vam desenvolupar al campus de Torribera i que serveix per fer càlculs nutricionals del que mengen les persones. Es fa una entrevista dietètica al pacient sobre què és el que ha menjat en els últims dies, i tota aquesta informació s’introdueix en el programa informàtic. Aleshores el programa valora en quins nutrients es tradueixen tots aquells aliments que ha ingerit la persona. El programa també permet introduir dades d’antropometria, com l’alçada, el pes, els plecs cutanis, el diàmetre de diferents parts del cos…, i a partir d’aquesta informació pot calcular, per exemple, l’índex de massa corporal. A més, també es pot calcular, a través de fórmules validades, la quantitat de greix que hi ha en el cos de l’individu, o la quantitat de massa magra, entre altres paràmetres.

El PCN Pro s’ha creat en col·laboració amb el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, que necessitava un programa per gestionar la dieta dels esportistes amb unes funcions molt concretes. Per això el programa també permet valorar la despesa d’energia de l’individu. Això interessa tant als esportistes, que a vegades no arriben a ingerir l’energia que necessiten per a la seva gran activitat esportiva, com als dietistes que tracten amb pacients comuns que el que necessiten és un control de la ingesta energètica. A partir de les dades antropomètriques, el programa permet calcular la despesa energètica de l’individu en funció de les activitats que fa al llarg de la setmana.

A qui va dirigit?

El programa genera moltes dades, que després s’han d’interpretar. Per això el programa va dirigit als professionals dels sector: els nutricionistes, els tecnòlegs dels aliments, els metges, les infermeres…, que poden estar interessats a valorar la ingesta de nutrients d’individus i de grups d’individus. De moment han adquirit llicències per utilitzar el programa l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i hi ha empreses que també l’han adquirit per controlar menús de restauració col·lectiva, càterings, àpats en els menjadors escolars, etc. I també alguna petita empresa de fabricació d’aliments.

Nosaltres volíem crear una eina docent que complís uns estàndards de qualitat que no trobàvem en els programes que hi havia al mercat. Per això vam dissenyar un programa molt intuïtiu i fàcil d’utilitzar. De fet, als alumnes els donem el programa perquè puguin treballar-hi al llarg del grau, però molts d’ells després el continuen utilitzant en la seva vida professional.

En què es diferencia PCN Pro dels programes de la competència?

Molts programes semblants utilitzen bases de dades estrangeres –la qual cosa és incorrecta, ja que haurien d’utilitzar dades de composició d’aliments espanyols– o bé utilitzen bases de dades que són molt incompletes, que no tenen la composició completa de cadascun dels aliments. Això genera una baixa qualitat de la informació que gestionen aquests programes. Nosaltres això ho hem evitat fent que la base de dades de composició que conté el programa tingui tots els valors complets, amb la qual cosa el programa pot fer una estimació molt acurada del que seria la ingesta de nutrients. A més, el nostre programa permet que l’usuari pugui introduir-hi, de manera senzilla, els aliments que hi trobi a faltar.

En el grup també hi treballen dietistes, que són les persones que han donat les pautes sobre quina informació era interessant introduir en el programa i com s’havia d’introduir. Per exemple, elles van ser les que van fer una de les aportacions més interessants al programa: l’opció de poder introduir mesures casolanes com una tassa de llet, per exemple. El programa mateix converteix aquesta tassa de llet en 200 grams de llet.

Ha canviat la composició dels aliments al llarg dels anys?

Sí, ha canviat, i molt. En la dècada de 1990, quan es van trobar evidències que els àcids grassos trans tenien efectes perjudicials per a la salut, es va llançar un projecte que consistia a analitzar el contingut d’àcids grassos trans de molts aliments a Europa. Amb la publicació d’aquestes dades es va veure que hi havia molts aliments que tenien continguts elevats d’aquests àcids, cosa que no estava prou justificada. La indústria alimentària es va posar a treballar i es va preocupar de rebaixar aquest contingut.

Els aliments van millorant, però això també depèn de les exigències del consumidor. Si el consumidor no exigeix aliments d’una certa qualitat, a la indústria alimentària ja li aniran bé els aliments que produeix. I fins que els nutricionistes no tenim el coneixement suficient per determinar quin és l’efecte de determinats components en els aliments, tampoc no podem valorar fins a quin punt és interesant canviar la composició d’un aliment. Estem incrementant cada vegada més el coneixement dels aliments i veient com podem millorar-los. Ara mateix volem tirar endavant un projecte amb l’Institut Català d’Oncologia (ICO) per tal de fer una investigació sobre quins són els components presents en els aliments que poden ser causants de determinats tipus de càncers. Amb aquest projecte volem estudiar compostos que pot haver-hi en els embotits i en les carns vermelles que puguin ser responsables de generar un risc augmentat de patir càncer de colon. Fins que nosaltres no determinem quins són aquests components no podrem aplicar una solució i no la podrem transmetre a la indústria perquè fabriqui embotits de millor qualitat. És un procés llarg i costós, però necessari.

Quina és la importància de la transferència de coneixement?

Té moltíssima importància. Durant molts anys hem viscut massa poc connectats amb l’empresa. Avui dia, per sort, tenim la Fundació Bosch i Gimpera, que es preocupa molt d’això i que ens ajuda a trobar empreses que poden estar interessades en el coneixement que aquí generem. La veritat és que sempre anem de bòlit perquè tenim classes, recerca, gestió…, i realment seria molt complicat per a nosaltres haver d’assumir, a més, tota la feina que implica conèixer el món empresarial, el tema de les llicències, el de les patents…; estaríem totalment desbordats. Un suport com el que ens ofereix l’FBG és molt important per poder connectar amb la indústria i amb les institucions que puguin estar interessades en el coneixement que nosaltres generem aquí o bé a col·laborar amb nosaltres en la generació de coneixement.


Més sobre Andreu Farran

El millor avenç de la història?

Dels avenços antics, el mètode científic, ja que ens permet generar coneixement. Previ a això, diria que la capacitat que l’home assumís la tecnologia com una manera de transformar l’entorn en el qual vivia.

Un avenç que li faci por?

M’inquieta bastant el tema de les intervencions genètiques. Hem adquirit la capacitat de generar canvis molt ràpids, i a vegades es difícil avaluar quin serà el seu impacte. No hem de deixar-les de banda, però s’han d’estudiar molt bé i utilitzar-les amb serietat i en benefici de la comunitat, i no pas en benefici d’interessos particulars.

Què l’agradaria veure?

Els viatges espacials. És lògic pensar que en aquesta investigació del que és l’univers hàgim de saltar a altres mons per continuar investigant.

L’FBG és…

Un suport molt important per als investigadors quan volem fer transferència de coneixement i col·laboracions amb agents externs. És fonamental, i tant de bo es desenvolupi més i adquireixi cada vegada més importància amb més gent i millors dotacions per poder fer encara més coses.

   

Comparteix aquest post: