“Amb la bioimpressora 3D fabricarem teixits artificials que ajudaran a curar malalties que actualment no tenen cura”
Entrevistem el Dr. Josep Maria Canals, director de Creatio UB i catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.
En poques paraules, què és Creatio UB?
Creatio és el centre de producció i validació de teràpies avançades de la Universitat de Barcelona, que té com a missió oferir solucions biomèdiques basades en teràpies avançades. Ens dediquem a potenciar la innovació i el desenvolupament de noves teràpies i a transferir projectes de recerca cap a la producció clínica, amb què contribuïm a reduir la bretxa entre la investigació i els pacients amb la finalitat de millorar el sistema sanitari i la qualitat de vida de la societat. Des de Creatio oferim solucions i serveis tant al sector públic com al sector privat perquè puguin portar el seu producte en desenvolupament a la fase de producció clínica, passant abans per tots els estudis preclínics necessaris per obtenir l’autorització de les agències reguladores. En definitiva, oferim serveis i suport al llarg de tot el procés de desenvolupament dels medicaments.
A què ens referim quan parlem de teràpies avançades?
Les teràpies avançades es defineixen a partir de tres branques: la teràpia gènica, la teràpia cel·lular i l’enginyeria de teixits. La teràpia gènica consisteix a fer modificacions genètiques dels pacients, mitjançant un virus que preparem o bé a través d’uns sistemes que donem directament al pacient i fent modificacions en les cèl·lules que després trasplantem als pacients. La teràpia cel·lular permet posar cèl·lules vives en els pacients. Com que són cèl·lules vives, tenen un comportament que pot variar quan arriben al pacient, i això significa que s’han de fer molts controls de qualitat.
I en què consisteix l’enginyeria de teixits?
La tercera branca de les teràpies avançades és l’enginyeria de teixits o medicina regenerativa. En aquest cas, s’elabora un teixit en el laboratori per després trasplantar-lo al pacient. També es poden trasplantar al pacient cèl·lules que li permetin regenerar aquell teixit que estigui degenerat a causa d’una malaltia concreta.
Actualment, quins són els projectes més destacats que té Creatio UB sobre la taula?
En tenim bastants. En l’àmbit europeu, estem coordinant un projecte per fer petits cervells amb impressió 3D. Estem creant un mecanisme per poder-lo posar en pacients amb malalties neurodegeneratives. És un projecte amb un risc elevat, perquè és molt innovador. També tenim un projecte, anomenat AlterNED (mètodes in vitro alternatius humans per a l’estudi de malalties neurodegeneratives) i que és finançat pel Ministeri espanyol de Ciència i Innovació, en el marc del qual estem creant models in vitro amb cèl·lules humanes per tal de reduir l’ús d’animals en la recerca. Com que són models basats en cèl·lules humanes, són més pròxims als pacients que no pas els animals d’experimentació, i això suposarà una millora en l’eficàcia i la seguretat dels medicaments per a ús humà.
També teniu el projecte CT4HD, d’aproximació terapèutica per a la malaltia de Huntington basada en el trasplantament de progenitors neuronals.
Sí, és un projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació que consisteix a fer la translació de la recerca que hem dut a terme en els darrers deu anys. Un dels objectius del projecte és desenvolupar una estratègia de teràpia cel·lular per tractar la malaltia de Huntington, en la qual volem fer assajos clínics en un futur.
Una de les seves àrees d’expertesa és la malaltia de Huntington, una malaltia hereditària que provoca el desgast d’algunes cèl·lules nervioses del cervell. Amb la seva tasca com a director de Creatio, li queda temps per dedicar a la recerca?
A nosaltres ens encanta fer recerca. De fet, tot el que fem és recerca, que només s’acaba quan el medicament entra en la fase de comercialització. Per sort, tinc un equip molt bo i molt potent d’investigadors postdoctorals, de tècnics i d’estudiants de doctorat que, evidentment, són els que fan la recerca, i jo la dirigeixo i superviso. Des de fa molts anys estem implicats amb els pacients de Huntington, perquè és una malaltia neurodegenerativa devastadora i que no té cap cura avui dia. Els sentim molt a prop nostre, perquè fa més de trenta anys que estem treballant en aquesta malaltia i som conscients del patiment que comporta tant per al pacient com per a la seva família.
En quin estat es troba aquesta recerca? La cura de la malaltia està molt a prop o molt lluny?
En recerca això no ho saps mai. S’estan fent molts assajos clínics, i esperem que algun funcionarà. Crec que estem bastant a prop, però també ens ho pensàvem l’any 1993 quan es va descobrir la mutació d’aquesta malaltia genètica. És una malaltia complicada i la cura també ho és, però tinc moltes esperances. Fa poc hem creat un consorci internacional que es diu Stem Cells for Huntington’s Disease (SC4HD) amb l’objectiu d’ajuntar esforços per potenciar la teràpia cel·lular i de descobrir com substituir aquelles neurones del cervell dels pacients que s’estan degenerant.
Tornant a Creatio, quins són els reptes que ha d’afrontar en un futur pròxim?
El nostre gran repte és ser útils a la societat. Crec que estem ajudant que tirin endavant assajos clínics. A molts hospitals capdavanters del país els estem produint la part del medicament que necessiten per fer assajos clínics, i això és esperançador, perquè veiem que gràcies al nostre gra de sorra s’estan curant pacients que tenien una esperança de vida molt limitada. A nosaltres ens motiva molt ajudar el pacient i la persona que pateix. Evidentment, no ho podem fer tot, i per això ens centrem en les teràpies avançades.
Fa poc vau rebre una ajuda del Ministeri de Ciència i Innovació per comprar una bioimpressora 3D.
Sí, es tracta d’una bioimpressora única al món amb aquestes característiques tecnològiques. A més, és una bioimpressora amb certificació de producció de teixits i òrgans sota normes de correcta fabricació (NCF) per a la seva aplicació en clínica. Amb aquesta tecnologia disruptiva podrem fabricar teixits humans artificials que ajudaran a curar o a tractar malalties que actualment no tenen cura. Aquest projecte és un repte de futur, perquè és molt nou i és la primera vegada que es fa a Espanya. Amb aquesta bioimpressora iniciarem un projecte de col·laboració público-privada, 4D-Bioskin, que ens permetrà, juntament amb altres socis públics i privats, produir pell artificial per tractar cremades en un assaig clínic.
Fa uns mesos la Universitat de Barcelona, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, va adquirir UTOX, la plataforma de toxicologia experimental del Parc Científic de Barcelona. La plataforma es va integrar a Creatio. Què va permetre aquesta adquisició?
Per a Creatio ha estat una adquisició molt important, ja que ens permet retenir el coneixement de professionals que fa més de vint anys que hi treballen. Nosaltres fèiem recerca i medicaments, però no disposàvem de la part reguladora necessària per validar aquests medicaments abans que vagin al pacient. Ara, amb l’adquisició de la plataforma que s’anomena UTOX, hem obert l’àrea d’estudis preclínics. D’aquesta manera podem donar suport en tot el desenvolupament d’un medicament. Aquesta àrea proporciona tota la part reguladora preclínica de toxicologia, biodistribució, etc., necessària per desenvolupar un fàrmac. I no només ens ajuda en les teràpies avançades, sinó que també podem estudiar la toxicologia de productes químics, com ara els microplàstics, entre d’altres, i veure com afecten el sistema fisiològic humà.
Més sobre Josep Maria Canals
El millor invent de la història?
La reprogramació cel·lular.
Què li agradaria veure en un futur?
M’agradaria veure una societat que no patís malalties tràgiques com les malalties neurodegeneratives.
Un avenç del futur que li faci por?
L’ús de la intel·ligència artificial.
Un referent?
Em va impactar molt quan vaig llegir La doble hélice, de James D. Watson, en què descrivia l’ADN.
Què es podria fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones?
Crec que s’han de fer polítiques normals i raonables, com per exemple igualar sous i fer polítiques que permetin ajudar i assolir la igualtat entre homes i dones.
La transferència és important per…
La transferència és crítica. És el que dona valor a la recerca i, tard o d’hora, ha de servir per ajudar la societat i a millorar el seu benestar.