Actualitat

Albert Zamora «D’aquí a uns anys és probable que Virtual Bodyworks sigui tan atractiva com per ser adquirida»

Albert Zamora es defineix com a un “emprenedor en sèrie”. Al llarg de la seva carrera ha creat una desena d’empreses, de les quals ha estat soci fundador i CEO. Al setembre del 2017 va arribar a Virtual Bodyworks, spin-off de la Universitat de Barcelona, de la qual és el CEO des de llavors gràcies a la convocatòria Mentor in Residence (MiR) de la FBG. “Hi vaig arribar amb la idea d’ajudar-los durant un parell de mesos, però em vaig enamorar del projecte”, confessa.

A què es dedica Virtual Bodyworks?

Virtual Bodyworks es dedica a desenvolupar eines basades en realitat virtual que promouen la rehabilitació tant física com conductual o mental. Actualment estem treballant en diversos productes, però el primer que estem a punt de llançar oficialment és VRespect.Me. Es tracta d’un producte que serveix per fer rehabilitació conductual, i que en aquest cas està centrat en les persones que han comès violència de gènere per tal d’ajudar-los a modular o a corregir la seva actitud violenta. El seu funcionament consisteix a fer sentir en primera persona al maltractador el que sent la persona maltractada. Li posem unes ulleres 3D i li fem viure un episodi de violència de gènere. Llavors el maltractador se sent agredit en primera persona, i pot per tant experimentar uns sentiments que d’altra manera no sentiria, i pot veure com està fent sentir altres persones quan actua d’aquesta manera… Gràcies a això, el maltractador pot sotmetre’s a una teràpia de rehabilitació amb l’objectiu que deixi d’actuar d’aquesta manera.

Ja fa dos anys que hi estem treballant amb el Departament de Justícia la Generalitat de Catalunya, i el programa VRespect.Me ja s’està utilitzant. De fet, ja hi ha més de dues-centes persones que han passat per aquest programa amb bons resultats. El que intentem ara és expandir el producte i donar-lo a conèixer a altres governs regionals, a altres països i a altres entitats que puguin tenir-hi interès. Un dels principals clients són les administracions públiques, però aquest és un producte que es pot utilitzar per rehabilitar persones violentes en general. I n’estem estudiant també altres aplicacions.

En què més treballa la spin-off?

Tenim un producte que es diu e-cortex que serveix per fer rehabilitació física o mèdica de persones que han patit trencament d’ossos i que pot tenir altres aplicacions molt interessants, com per exemple en la rehabilitació de pacients que han patit un ictus. Amb aquest producte, que està provat i desenvolupat amb hospitals, estem tancant col·laboracions molt interessants amb diversos hospitals i amb el Futbol Club Barcelona.

Amb quina vocació va néixer l’empresa?

Hi ha empreses que neixen amb vocació de créixer, de generar negoci i de no vendre’s mai; i hi ha empreses que neixen amb la vocació de ser adquirides per una empresa més gran, perquè saben que ells no podrien arribar mai al mercat. En el nostre cas, no naixem amb la necessitat de ser adquirits, però un dels objectius que ens plantegem és que puguem ser adquirits per un Facebook, per un Google… Nosaltres farem créixer el negoci, que ha de ser rendible i generar beneficis, però a tres o quatre anys vista és molt probable que siguem prou atractius per ser adquirits, i quan arribi el moment considerarem aquesta opció amb molt d’interès.

En quina situació es troba ara mateix Virtual Bodyworks?

Ara mateix estem en un punt de transició de la fase estratègica a la fase operativa. Estem a punt d’obrir una seed round –la primera ronda de finançament de l’empresa– que volem tancar abans de l’estiu. Serà una ronda de finançament petita (al voltant d’un milió i mig d’euros), que ens aportarà els recursos financers necessaris per posar en marxa el pla que hem dissenyat. El que és interessant d’aquesta empresa és que ja genera ingressos, perquè ja tenim clients per als quals fabriquem continguts de realitat virtual, i tenim un producte que ja està en el mercat i que ens permet anar facturant. Per tant, no depenem únicament de les ampliacions de capital, sinó que som capaços de créixer orgànicament per nosaltres mateixos. De moment ja hem fet una ronda de finançament no oficial –el que es coneix com una bridge round–, que ha estat reeixida i que ens ha ajudat a aconseguir finançament.

Quina importància té que una figura del món empresarial entri a formar part d’una spin-off sorgida de la universitat?

Em sembla estrictament necessari per aportar visió empresarial al projecte. En el món acadèmic també es fa gestió, però son maneres diferents de fer les coses. Els investigadors necessiten una persona que vingui del món empresarial si el que volen és posar en marxa un negoci. A més, com més atractiu sigui el projecte per poder atraure perfils d’empresaris més alts, millor. Qualsevol empresa corre el risc que la cosa no vagi bé, però una start-up té un risc de fallida més elevat, perquè es troba en una fase molt inicial i per tant no disposa de finançament, al producte encara li queda per desenvolupar-se, potser no té un model de negoci definit, potser està traient al mercat un producte que ni tan sols té mercat encara… Els riscos son elevadíssims. Per tant, si la persona que es posa al davant de l’empresa no té gaire experiència li resultarà més difícil gestionar tots aquests riscos, i per consegüent la probabilitat que aquell projecte, per molt bo que sigui, no tiri endavant serà més alta.

Animaria altres emprenedors a involucrar-se en projectes sorgits de la universitat?

Sí. Hi ha molts emprenedors que tenen ganes de posar projectes en marxa però que no saben on anar a buscar-los. Són pocs els que recorren a la Fundació Bosch i Gimpera en cerca de projectes. I amb això no vull dir que l’FBG tingui poca visibilitat, perquè és de llarg el centre de transferència que més bona feina ha fet en aquest sentit, sinó que hi ha molts emprenedors que no saben que poden anar a la universitat a buscar-hi projectes. Jo els animaria a fer-ho, però avisant-los dels riscos que hi ha, perquè una empresa que surt de la universitat té uns riscos afegits; però tot i així els animaria, i tant que sí!

 

Més sobre Albert Zamora
El millor invent
La realitat virtual

L’invent del futur que més por li fa
Aquell que s’emporti per davant els valors de les persones com a tals.

Què li agradaria veure abans de morir
M’agradaria veure que es pot curar algunes de les malalties que encara no tenen cura, com ara l’esclerosi múltiple.

L’FBG és…
Una entitat que promou la interacció entre el món acadèmic i el món empresarial i que aporta els recursos per posar en valor el coneixement que es genera a la universitat.

Comparteix aquest post: