Un estudi de la Fundaci\u00f3 Bosch i Gimpera, dut a en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019empresa Fertinagro Biotech, ha identificat i a\u00efllat per primera vegada un virus bacteri\u00e0 (tamb\u00e9 anomenat bacteri\u00f2fag o fag) que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019eliminar bacteris del g\u00e8nere Nitrosomonas, un tipus de bacteris que redueixen l\u2019efic\u00e0cia dels fertilitzants. L\u2019aplicaci\u00f3 de fags contra aquests bacteris \u00e9s una estrat\u00e8gia sostenible i ecol\u00f2gica que permet optimitzar l\u2019\u00fas dels fertilitzants, ja que se\u2019n pot reduir la quantitat utilitzada i disminuir aix\u00ed els efectes perniciosos de l\u2019exc\u00e9s d\u2019aquests productes sobre el medi ambient. El treball, publicat a la revista The ISME Journal, del grup Nature, ha estat liderat per la Dra. Maite Muniesa, catedr\u00e0tica i investigadora del Grup de Recerca de Microbiologia d\u2019Aig\u00fces Relacionada amb la Salut (MARS) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.<\/p>\n
Bacteris que deixen les plantes sense nitrogen<\/strong> L\u2019objectiu d\u2019aquest projecte de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada era trobar bacteri\u00f2fags capa\u00e7os de limitar o de reduir la pres\u00e8ncia d\u2019aquests bacteris del s\u00f2l, ja que aix\u00ed quedaria m\u00e9s nitrogen disponible per a les plantes i el proc\u00e9s de fertilitzaci\u00f3 seria m\u00e9s efectiu i ecol\u00f2gic. \u201cEl bacteri\u00f2fag \u00e9s totalment sostenible, perqu\u00e8 es un virus que es troba en s\u00f2ls agr\u00edcoles, i per tant no caldria utilitzar inhibidors qu\u00edmics afegits\u201d, argumenta la investigadora. I afegeix: \u201cEls fags actuen com qualsevol altre virus: entren dins el bacteri i en segresten la maquin\u00e0ria per fer c\u00f2pies de si mateix, que un cop generades acaben lisant la c\u00e8l\u00b7lula bacteriana per sortir-ne. A m\u00e9s, deixen de generar-se nous fags quan ja no queden bacteris per infectar\u201d.<\/p>\n Uns bacteris esmunyedissos<\/strong> Un virus generalista que infecta diferents bacteris A m\u00e9s, els resultats mostren que aquest fag funciona molt b\u00e9 amb diferents esp\u00e8cies de nitrosomones i que tamb\u00e9 infecta altres bacteris oxidants del nitrogen. \u201cAls terres rarament hi ha un sol tipus de bacteri; per tant, si sabem que aquest fag afecta diferents poblacions, aix\u00f2 ens permetr\u00e0 aplicar-ho a m\u00e9s llocs. \u00c9s a dir, com m\u00e9s generalista sigui el fag, m\u00e9s opcions hi haur\u00e0 que funcioni b\u00e9 en diferents tipus de s\u00f2ls\u201d, destaca la Dra. Muniesa.<\/p>\n Nou projecte per testar l\u2019efectivitat del fag en s\u00f2ls agr\u00edcoles<\/strong> Tot i el potencial del nou bacteri\u00f2fag, la investigadora alerta que encara queda temps perqu\u00e8 arribi al mercat. \u201cEncara s\u2019han de definir aspectes clau, com la manera de produir-ne m\u00e9s quantitat i la dosi o la conservaci\u00f3 adequades. Quan tinguem tot aix\u00f2, la idea seria afegir els fags als paquets de fertilitzants perqu\u00e8 sigui un producte m\u00e9s \u00f2ptim, per\u00f2 encara ens queda molta feina per fer\u201d, conclou.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un estudi de la Fundaci\u00f3 Bosch i Gimpera, dut a en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019empresa Fertinagro Biotech, ha identificat i a\u00efllat…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":15583,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-15582","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-news"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fbg.ub.edu\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15582","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fbg.ub.edu\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fbg.ub.edu\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fbg.ub.edu\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fbg.ub.edu\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15582"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.fbg.ub.edu\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15582\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15586,"href":"https:\/\/www.fbg.ub.edu\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15582\/revisions\/15586"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fbg.ub.edu\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15583"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fbg.ub.edu\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15582"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fbg.ub.edu\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15582"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fbg.ub.edu\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15582"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nEls bacteris del g\u00e8nere Nitrosomonas s\u00f3n un tipus de bacteris oxidants del nitrogen que s\u00f3n presents en s\u00f2ls agr\u00edcoles i s\u2019alimenten d\u2019un element clau dels fertilitzants, el nitrogen en forma d\u2019amoni o de nitrat. Aquests microorganismes deixen les plantes sense nitrogen disponible, de manera que els agricultors es veuen obligats a afegir m\u00e9s quantitat de fertilitzants, a m\u00e9s d\u2019utilitzar altres productes qu\u00edmics inhibidors del creixement d\u2019aquests bacteris, amb importants efectes contaminants. \u201cL\u2019exc\u00e9s de fertilitzants afecta tamb\u00e9 la fertilitat del s\u00f2l i el contamina, i aquesta contaminaci\u00f3 arriba a les aig\u00fces subterr\u00e0nies i als aq\u00fc\u00edfers, i fins i tot genera gasos contaminants que acabaran a l’atmosfera\u201d, explica la Dra. Muniesa.<\/p>\n
\nEls investigadors van recollir mostres de terres agr\u00edcoles de diferents llocs per tractar d\u2019a\u00efllar virus capa\u00e7os d\u2019infectar nitrosomones. Un dels reptes del projecte ha estat aconseguir fer cr\u00e9ixer aquests bacteris oxidants del nitrogen en el laboratori, ja que amb aquests microorganismes tan esmunyedissos els m\u00e8todes habituals no funcionen. \u201cPer trobar el fag, primer cal aconseguir i fer cr\u00e9ixer l\u2019hoste, \u00e9s a dir, el bacteri que ha de ser infectat, i poder aix\u00ed a\u00efllar el virus. En aquest cas, les nitrosomones no creixen b\u00e9 amb les t\u00e8cniques que tenim a l\u2019abast, de manera que ha estat un proc\u00e9s molt dif\u00edcil, que finalment hem aconseguit fent servir cultius en medi l\u00edquid\u201d, destaca la investigadora.<\/p>\n
\nDurant la recerca els investigadors van aconseguir a\u00efllar quatre fags potencials; tot seguit, un cop els van haver analitzat i en van haver comparat els genomes, va resultar que era un mateix virus, que van anomenar \u0278NF-1. \u201cAmb quatre experiments independents amb terres de quatre s\u00f2ls agr\u00edcoles diferents vam obtenir el mateix virus, i per tant creiem que deu ser el m\u00e9s abundant a l\u2019exterior\u201d, explica la investigadora.<\/p>\n
\nLa recerca sobre aquest bacteri\u00f2fag tan prometedor continua en marxa amb un nou projecte de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada de tres anys de durada, finan\u00e7at pel Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3, que t\u00e9 com a objectiu estudiar l\u2019efectivitat del fag \u0278NF-1 en condicions reals. En el projecte tamb\u00e9 hi participa, a m\u00e9s de l\u2019equip de la Universitat de Barcelona i de Fertinagro Biotech, el Centre d\u2019Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC). \u201cL\u2019objectiu \u00e9s aplicar el producte en un entorn real per comprovar-ne els efectes sobre les nitrosomones, per\u00f2 tamb\u00e9 descartar que no faci malb\u00e9 altres poblacions, \u00e9s a dir, que no sigui massa generalista i canvi\u00ef la microbiota del s\u00f2l\u201d, explica la Dra. Muniesa.<\/p>\n