(Any 2026)

La realitat immersiva està obrint noves possibilitats en l’àmbit educatiu, transformant la manera com l’alumnat s’apropa al coneixement a través d’experiències interactives i participatives.

En aquest context, la Universitat de Barcelona i l’empresa Layers of Reality han col·laborat en el projecte Viaje al Centro de la Tierra, una iniciativa inspirada en l’univers de Jules Verne que explora el potencial pedagògic dels entorns immersius i del metavers aplicats a l’aprenentatge.

L’equip de la UB ha tingut un paper clau en la definició del marc pedagògic, el disseny dels instruments d’avaluació i l’anàlisi dels resultats, contribuint a validar l’impacte de les experiències immersives en l’aprenentatge.

Entrevistem a la Dra. Cristina Galván, professora de la Facultat d’Educació de la UB, per parlar d’aquest projecte.

Com va sorgir la col·laboració entre la Universitat de Barcelona i Layers of Reality en el marc del projecte ‘Viaje al Centro de la Tierra’?
La col·laboració va néixer gràcies a la intermediació de la Fundació Bosch i Gimpera, que va facilitar el contacte entre Layers of Reality i el nostre equip de recerca. A partir d’aquí, vam començar a explorar possibles línies de treball conjuntes i ben aviat vam identificar interessos compartits al voltant de l’avaluació de l’impacte pedagògic de les experiències immersives.

En què consisteix el projecte en el qual vau participar?
Layers of Reality és una empresa especialitzada en experiències immersives per al gran públic. En aquest cas, el projecte s’emmarca en Jules Verne 200, una experiència creada com a homenatge a l’escriptor francès, que combina continguts sobre la seva vida i obra amb espais de realitat virtual inspirats en els seus universos literaris.

Quin era exactament l’objectiu de la vostra participació?
La nostra participació es va centrar en l’anàlisi de l’experiència educativa adreçada a alumnat de 5è i 6è de primària. Vam estudiar un entorn de metavers vinculat al projecte, on els estudiants podien aprofundir en la figura de Jules Verne i interactuar amb escenes inspirades en les seves obres, incorporant també continguts curriculars adaptats a aquestes etapes educatives.

Quin repte us plantejava aquest projecte des del punt de vista educatiu i pedagògic?
El principal repte era entendre com podíem analitzar pedagògicament una experiència concebuda inicialment com una proposta lúdica i oberta al públic general. També ens interessava identificar quins elements podien afavorir realment l’aprenentatge dins d’un entorn immersiu. A més, es tractava d’un projecte innovador, ja que encara hi ha poques experiències immersives pensades específicament per al context educatiu. Per això, una part important del treball va consistir a definir un marc d’avaluació rigorós i les dimensions d’anàlisi més adequades.

Quines conclusions o aprenentatges destacaries de l’estudi?
Un dels principals resultats és que la realitat immersiva pot ser una eina molt potent per afavorir l’aprenentatge. Els estudiants mostraven interès per la figura de Jules Verne i eren capaços d’explicar allò que havien après després de l’experiència. Vam observar que aquests entorns potencien la motivació cap a l’aprenentatge, la participació i l’aprenentatge compartit. En definitiva, l’estudi demostra que les experiències immersives poden anar més enllà de l’entreteniment i convertir-se en recursos educatius amb un impacte real.

Quin paper ha tingut l’equip de recerca de la UB en el desenvolupament i l’avaluació de l’experiència?
L’equip de la Universitat de Barcelona va participar en la definició dels aspectes que calia analitzar i en la validació pedagògica de la proposta educativa i de l’univers immersiu. També vam dissenyar els instruments d’avaluació, com els qüestionaris i les eines de recollida d’informació, i vam dur a terme l’anàlisi quantitativa i qualitativa dels resultats per valorar-ne l’impacte educatiu.

Com has viscut aquesta experiència a nivell personal i professional?
Ha estat una experiència molt enriquidora, tant des del punt de vista de la recerca com de la transferència de coneixement. Ens ha permès treballar en un context immersiu real i col·laborar amb professionals d’un sector diferent al de la universitat. Aquest tipus de projectes són especialment interessants perquè permeten generar coneixement aplicat amb impacte real i construir ponts entre la recerca i la societat.

Més sobre… Cristina Galván

El millor invent de la història?

La vela de navegar, perquè ens ha impulsat a anar més enllà d’on estem i a descobrir nous contextos.

Què us agradaria veure en un futur?

Veure una societat formada per persones tranquil·les, felices i en harmonia amb el seu entorn.

Un avenç del futur que us faci por?

Em fa por com nosaltres ens adaptem als avenços sense reflexió.

Un referent?

John Dewey, un pedagog americà. Va dir que nosaltres aprenem quan reflexionem de l’experiència. Això significa que hem viscut l’experiència, l’hem pausat, l’hem reflexionat i n’hem tret un aprenentatge.

Què es podria fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones?

Educar dintre del context actual d’acceleració tecnològica.

La transferència és important per…

Per l’avenç social, cultural i de la humanitat.