“La por, la incertesa i el dolor fan que les persones siguin més susceptibles a creure en les teories de la conspiració”
Entrevistem la Dra. Mariona Taulé i Delor, directora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB) i directora del grup de recerca del Centre de Llenguatge i Computació (CLiC ) de la UB.
La seva àrea d’expertesa és la lingüística computacional, que té per objectiu l’estudi científic del llenguatge i les llengües des d’una perspectiva computacional, i això inclou tant el desenvolupament de models computacionals del llenguatge com de sistemes informàtics que permetin processar-lo de manera adient.
La Dra. Taulé va rebre un ajut Líneas Estratégicas per a un projecte que pretén desenvolupar una estratègia per contrarestar la infodèmia, la desinformació i, en particular, les teories de la conspiració en l’àmbit de la salut.
Què és una infodèmia?
Una infodèmia és una pandèmia informativa, una epidèmia d’informació falsa, com per exemple les teories de la conspiració que van sorgir durant la covid-19. La infodèmia seria, per tant, un tipus de desinformació, és a dir, informació deliberadament falsa i creada per fer mal. De fet, infodèmia és un terme que utilitza l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per referir-se a l’allau de missatges falsos i enganyosos sobre la covid i les vacunes.
Com incideixen les noves tecnologies en la difusió d’informació falsa?
Internet i les xarxes socials hi tenen un paper evident, ja que en són el canal de difusió principal. Aquest tipus de missatges es propaguen bàsicament a través de les xarxes socials, tant o més de pressa que un virus o una malaltia infecciosa, i potser també són més difícils de combatre. L’ecosistema informatiu ha canviat, i les plataformes digitals faciliten la propagació d’aquestes teories conspiratives, fan possible que arribin a un públic més ampli, més transversal i de manera molt ràpida. Si hi afegim a més la pandèmia i la consegüent amenaça d’una malaltia mortal, el confinament (és a dir, la disminució de la mobilitat, l’aïllament social, la disponibilitat també de més temps per accedir a les xarxes socials) i la incertesa de la ciència sobre com afrontar la covid, tot plegat crea el marc ideal per a la desconfiança en les institucions i la necessitat d’entendre què està succeint, de trobar-hi una explicació, i hi ha gent que s’aproxima a les teories de la conspiració per trobar aquestes explicacions.
I per què?
Perquè aquestes teories ofereixen explicacions fàcils d’entendre a esdeveniments confusos, quan afirmen que els complots secrets orquestrats per persones poderoses o per grups malèvols són els responsables d’aquests esdeveniments. Tot plegat fa que el missatge sigui més atractiu i explica el creixement i l’interès per aquest tipus de desinformació. Por, incertesa, confusió, impotència, pèrdua de control, dolor, fan que les persones siguin més susceptibles a creure en les teories de la conspiració, i és per això que les estudiem.
Vostè va rebre un ajut Líneas Estratégicas per al projecte “XAI-DisInfodemics: eXplainable AI for disinformation and conspiracy detection during infodemics”. Quin és l’estat actual de la recerca?
XAI-DisInfodemics és un projecte coordinat per la Universitat Politècnica de València en el qual participen quatre universitats espanyoles, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’empresa Symanto Spain SLU. Mireia Farrús, membre també del CLiC, i jo mateixa som les participants de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un equip multidisciplinari en què col·laboren psicòlogues, lingüistes computacionals i enginyers informàtics.
Els objectius generals del projecte són: desenvolupar una estratègia per contrarestar la infodèmia, la desinformació i, en particular les teories de la conspiració en l’àmbit de la salut; analitzar quins són els elements que fan creïbles les teories de la conspiració a les xarxes socials, i desenvolupar eines de detecció basades en l’aprenentatge automàtic.
La nostra participació se centra bàsicament en la creació i l’anotació dels corpus digitals que s’utilitzaran per desenvolupar aquestes eines de detecció, és a dir, per entrenar els diferents models d’aprenentatge automàtic que es desenvolupin.
Què és un corpus digital?
Un corpus és una col·lecció de textos escrits o orals, normalment àmplia, en format electrònic que ha estat creada amb una finalitat concreta a partir d’exemples reals d’ús d’una llengua o varietat lingüística.
El corpus que estem desenvolupant és multilingüe, i està format per 5.000 missatges en espanyol i 5.000 en anglès extrets de diferents canals de Telegram sospitosos de difondre teories de la conspiració. L’anotació consisteix a diferenciar aquells missatges que inclouen “pensament conspiratori” dels que són “pensament crític”, és a dir, a determinar si es tracta d’un missatge que és crític amb les vacunes o amb la covid-19 o amb la manera en què s’ha gestionat la pandèmia però que no és conspiratori.
Com pot la intel·ligència artificial ajudar a combatre la desinformació?
És molt important combatre aquest tipus de desinformació –és a dir, les teories de la conspiració–, perquè poden causar danys reals a les persones, a la seva salut i a la seva seguretat física, com ja advertia la UNESCO el 2020. Els nostres companys enginyers del projecte són els encarregats de desenvolupar les eines que han de permetre detectar aquest tipus de missatges, i per poder-ho fer necessiten la intel·ligència artificial, especialment models basats en tècniques d’aprenentatge automàtic profund (deep learning), i els corpus que nosaltres estem desenvolupant. També és necessari entendre com aquesta informació es propaga per les xarxes, quins perfils d’usuaris són més propensos a compartir aquest tipus de missatges i com podem identificar-los per poder crear mecanismes d’alerta i contenir-ne o reduir-ne la propagació.
Més informació sobre la Dra. Mariona Taulé
El millor invent de la història?
L’escriptura, sense ella no seríem on som. L’escriptura fixa la parla, que és efímera. L’escriptura, i la lectura, obren la porta a la civilització. Ens permet conservar la memòria de la humanitat i l’acumulació de saber, de coneixement.
Què li agradaria veure en un futur?
Una societat que inclogui la diversitat, una societat més equitativa, que garanteixi la igualtat d’oportunitats, una societat més justa. Una societat sense missatges d’odi, sense missatges falsos… una utopia!
Un avenç del futur que li faci por?
El mal ús que les persones puguin fer de tots els descobriments i avenços tecnològics que ben aviat formaran part de les nostres vides.
Un referent?
Cap en concret, i molts. De fet, totes aquelles persones que m’han ensenyat, i m’ensenyaran, alguna cosa.
Què es podria fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones?
Més que d’igualtat, jo parlaria d’equitat entre homes i dones; hauríem de poder tenir les mateixes oportunitats, i per aconseguir-ho cal molta pedagogia. En el meu camp de recerca, el millor que podem fer és desenvolupar recursos lingüístics i sistemes d’aprenentatge automàtic equitatius i justos, sense informació esbiaixada, que siguin inclusius, capaços de reflectir la diversitat i les múltiples perspectives d’entendre i interpretar el món.
La FBG és…
Un equip de gent fantàstica que em dona suport a l’hora de gestionar la recerca.