Una tecnologia de la UB obre la porta a químics més sostenibles per a la indústria farmacèutica, energètica i de materials
La Universitat de Barcelona (UB) ha desenvolupat una nova metodologia catalítica per produir γ-valerolactona (GVL), un compost químic d’alt valor afegit amb aplicacions en sectors com el farmacèutic, els biocombustibles, els polímers o la perfumeria.
La tecnologia ofereix una alternativa més sostenible als processos convencionals de síntesi, que sovint requereixen condicions de reacció més exigents, un consum energètic elevat o l’ús de matèries primeres d’origen fòssil.
La innovació ha estat impulsada per l’equip liderat pels Drs. Elvira Gómez i Albert Serrà, de la secció de Química Física del Departament de Ciència de Materials i Química Física de la Facultat de Química de la UB. El projecte se centra en l’ús de la catàlisi fototèrmica, una aproximació que permet aprofitar la llum com a font d’energia per activar reaccions químiques de manera més eficient.
La γ-valerolactona (GVL) és considerada una plataforma química clau en la transició cap a una economia més sostenible i basada en recursos renovables. Es pot obtenir a partir de precursors obtinguts de la biomassa i pot actuar com a dissolvent verd en la indústria farmacèutica, com a additiu per a combustibles, com a precursor de nous materials polimèrics o com a intermedi en la producció de compostos d’interès industrial.
La tecnologia desenvolupada per la UB permet produir GVL mitjançant catalitzadors basats en níquel, un material assequible i escalable, i molt important evita l’ús d’hidrogen gas en la reacció d’hidrogenació. El procés es duu a terme a temperatures més baixes, amb menys pressió i en temps de reacció més curts, fet que pot contribuir a reduir costos i impacte ambiental en comparació amb els mètodes tradicionals.
Un dels principals avantatges de la invenció és la seva compatibilitat amb la síntesi solar. Els catalitzadors desenvolupats presenten una absorció àmplia de l’espectre solar, fet que obre la porta a processos químics impulsats per energia renovable. Aquesta característica reforça el potencial de la tecnologia en el context de la química verda, l’eficiència energètica i la valorització de residus de biomassa.
«Aquesta tecnologia ens permet avançar cap a processos químics més sostenibles, capaços de transformar recursos renovables en compostos d’alt valor industrial amb un menor consum energètic i sense dependre de reactius més complexos o contaminants», destaca la Dra. Gómez. «El repte ara és continuar desenvolupant el procés i explorar-ne l’escalabilitat en col·laboració amb empreses interessades en la producció de químics renovables».
La tecnologia es troba actualment amb un nivell de maduresa tecnològica TRL 3, i està protegida mitjançant una sol·licitud de patent europea. La Fundació Bosch i Gimpera, oficina de transferència de coneixement de la Universitat de Barcelona, treballa per promoure’n la llicència o el codesenvolupament amb empreses dels sectors químic, farmacèutic, energètic o de materials.