Actualitat

Ruth de Diego: «Sense llenguatge ens hauríem de redefinir com a espècie»

Ruth de Diego Balaguer va voler dedicar-se a la sociologia fins que l’entramat de xarxes cerebrals de la psicobiologia la va captivar. Especialitzada en neurociència cognitiva, aquesta investigadora ICREA és al capdavant del grup de recerca Brain Mechanisms of Language Learning de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona. Allà investiguen la relació entre les lesions cerebrals que afecten la capacitat d’atenció i l’aprenentatge del llenguatge.

Com seríem els humans sense llenguatge?

Sense llenguatge no seríem humans, perquè el llenguatge és el que ens caracteritza principalment. Buscaríem qualsevol tipus de comunicació i al final acabaria sent un llenguatge. Però si deixéssim d’utilitzar el llenguatge i no poguéssim utilitzar-lo en cap de les versions que en tenim, no seríem humans, seríem una altra cosa. Ens hauríem de redefinir com a espècie.

Què vol dir que investiguen els mecanismes cerebrals de l’aprenentatge?

A nosaltres ens interessa saber quins són els mecanismes que utilitzem per aprendre una nova llengua. Ara hem començat a treballar en l’efecte que tenen en l’aprenentatge del llenguatge altres funcions cognitives com l’atenció. Això és especialment important per poder entendre de quina manera patologies que afecten l’atenció poden tenir una repercussió en l’adquisició del llenguatge. Estudiem com funciona el sistema d’aprenentatge en persones que no hi tenen cap lesió i, un cop tenim això, investiguem la patologia per comprendre què passa en el moment en què el sistema d’aprenentatge es lesiona. Amb aquest coneixement bàsic podríem entendre com funcionen les patologies que afecten aquesta funció i com es reflecteixen en la capacitat de les persones per aprendre les connexions entre diferents estructures cerebrals.

Com poden ajudar aquestes investigacions a la societat?

Entendre millor quina és la relació entre l’atenció i l’adquisició del llenguatge pot fer que puguem intervenir precoçment en problemes relacionats amb el llenguatge. Abans que l’infant comenci a parlar, podem avaluar la seva atenció per detectar si hi ha algun problema en el desenvolupament d’aspectes de l’atenció que són rellevants a l’hora d’aprendre un llenguatge.

Quins factors són clau en l’aprenentatge d’una llengua?

Dins de l’aprenentatge es poden tenir bones habilitats per adquirir noves paraules, es poden tenir bones capacitats per aprendre normatives lingüístiques, etc. Les diferències individuals varien en funció de quin és el tipus d’informació que s’ha d’aprendre. A nivell estructural hem vist que les diferències individuals entre les connexions de les àrees responsables de l’articulació del llenguatge i les àrees més auditives fan que hi hagi persones que són millors a l’hora d’aprendre un llenguatge oral. Per altra banda, la connexió entre zones del lòbul parietal i les zones d’articulació és més important a l’hora d’assimilar les normes del llenguatge. L’aprenentatge no és uniforme, i per això també hi ha diferències en les capacitats de cada persona: n’hi ha que són molt bones per memoritzar i d’altres que són millors per extreure les regles.

Quina opinió té sobre l’actual situació de la recerca a Catalunya?

Al meu entendre hi ha una gran mancança d’ajuts a la recerca per part de la Generalitat, però també és cert que hi ha coses positives, com ICREA, que ha portat molts investigadors potents i ha fet que, almenys en l’àmbit de la neurociència cognitiva, Barcelona s’hagi convertit en un pol molt important. De tota manera, els investigadors hem de girar cada cop més cap al finançament privat i europeu, que és altament competitiu.

Més sobre Ruth de Diego

Si no hagués estat investigadora, a què s’hauria dedicat?

Sempre m’ha atret la part de relacions amb les persones, així que suposo que m’hauria decantat per la psicologia clínica.

El millor invent de la història:

Internet, perquè ha canviat les relacions socials, ha reduït completament les distàncies i ha permès que el coneixement viatgi a molta més velocitat.

L’invent del futur que més por li fa:

L’optogenètica. Em sembla realment perillós poder modificar el comportament d’un animal a través d’una modificació genètica. Si això arriba a la població humana pot ser perillós.

L’FBG és…

…una entitat molt propera per25 la mida que té. La gestió i la preparació de projectes esdevenen molt fàcils a través de l’FBG, ja que són molt proactius a l’hora de buscar solucions quan hi ha un problema.

   

Comparteix aquest post:

Utilitzem cookies de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Si continua navegant vol dir que accepta la nostra política de cookies. Més informació,plugin cookies política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies