Actualitat

La Universitat de Barcelona participa en el desenvolupament d’una nova estratègia terapèutica per restaurar l’equilibri de la microbiota vaginal

Les alteracions en la microbiota vaginal —el conjunt de microorganismes que resideixen a la vagina— estan relacionades amb patologies com la vaginosi bacteriana, complicacions obstètriques, fallades en la implantació d’embrions i fins i tot infertilitat. Un equip de la Universitat de Barcelona (UB) participa en un nou consorci publicoprivat per desenvolupar una estratègia terapèutica capaç de restaurar l’equilibri d’aquesta microbiota.

El projecte té com a objectiu dur a terme un assaig clínic amb un fàrmac amb un mecanisme d’acció innovador per modular la flora vaginal i validar-ne l’impacte en diversos aspectes de la salut i la qualitat de vida de les dones. El consorci està liderat per Oxolife, l’empresa que ha desenvolupat el nou compost, i també compta amb la participació d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, centre de recerca biomèdica adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

«La missió del consorci és millorar l’arsenal mèdic actual per al maneig de la microbiota vaginal mitjançant el desenvolupament d’un producte que actuï a través d’un nou mecanisme específic davant microbiotes alterades, amb la mínima interferència sobre els microorganismes no patògens. Es tractaria del primer producte amb potencial per combatre simultàniament el creixement de bacteris patògens i afavorir l’increment de bacteris beneficiosos», explica la Dra. Eva Pardina, investigadora del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia, que ha liderat la participació de la UB en el projecte.

Un ecosistema vulnerable que requereix noves solucions

La microbiota vaginal és un ecosistema específic, normalment dominat per lactobacils, que tendeix a patir desequilibris o disbiosi en fins a un 50% de les dones, amb una gran varietat d’efectes patològics. Davant d’aquesta situació, actualment hi ha poques alternatives per tractar aquest desequilibri.

Principalment, es recorre a l’ús d’antibiòtics, amb un efecte molt desequilibrador sobre la salut de la microbiota, ja que afecten tant bacteris perjudicials com beneficiosos; i a l’ús de prebiòtics i probiòtics, l’acció dels quals se centra a incrementar espècies específiques de microorganismes —generalment Lactobacillus— o substrats per al seu creixement per intentar aconseguir un reequilibri de la microbiota, però sense la capacitat d’eliminar directament els microorganismes anaeròbics patògens.

En aquest context, l’empresa Oxolife ha desenvolupat una nova molècula amb el potencial de regular els microorganismes de la flora vaginal. De fet, en estudis recents ja ha demostrat la seva capacitat per restaurar la microbiota intestinal i recuperar la salut en models d’inflamació gastrointestinal causada per disbiosi.

«Mitjançant un mecanisme d’acció innovador, la molècula és capaç de modular específicament el creixement d’elements patògens de la microbiota i recuperar-ne l’estat normal», destaca Ignasi Canals, director científic d’Oxolife.

Un consorci multidisciplinari per abordar un repte clínic

Per posar en marxa aquest estudi clínic, amb el qual es pretén donar resposta a alguns dels reptes associats a la disbiosi vaginal, el projecte compta amb l’experiència i l’especialització dels membres del consorci.

D’una banda, Oxolife disposa d’un ampli coneixement de la molècula i dels seus efectes, així com d’una extensa experiència en l’àmbit de la salut de la dona i la fertilitat. L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau aportarà la seva experiència en el desenvolupament de múltiples estudis clínics, inclosos alguns amb aquesta mateixa molècula.

Per la seva banda, el grup de la UB tindrà un paper fonamental en la validació científica del projecte. La seva dilatada trajectòria investigadora serà clau per identificar indicadors no invasius associats a l’efecte de la molècula en la millora de la microbiota vaginal i la salut reproductiva femenina, aportant així una dimensió translacional essencial a l’estudi clínic.

El projecte, titulat «Estudi i desenvolupament d’una nova estratègia per modular la microbiota vaginal», té una durada de tres anys i la referència CPP2024-011783. La Universitat de Barcelona ha obtingut un finançament de 91.621,60 euros en el marc de la convocatòria 2024 de projectes de col·laboració publicoprivada, finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l’Agència Estatal de Recerca i els fons FEDER.

Comparteix aquest post: