La Universitat de Barcelona col·labora en un consorci publicoprivat per desenvolupar una nova teràpia contra la síndrome de Marfan
La síndrome de Marfan és una malaltia genètica poc freqüent que afecta el teixit connectiu i altera el funcionament d’òrgans que necessiten elasticitat, com la pell, els pulmons, els ulls i alguns grans vasos com l’aorta. La manifestació més greu és la dilatació anormal de la paret aòrtica (aneurisma) acompanyada de la probable ruptura de l’aorta (dissecció), una complicació amb un alt risc vital per a la qual actualment no existeix un tractament farmacològic eficaç.
En aquest context, investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) participen en un consorci publicoprivat liderat per l’empresa Medibiofarma amb l’objectiu de desenvolupar una teràpia innovadora destinada a prevenir, o almenys atenuar, el dany aòrtic associat a aquesta síndrome. La iniciativa, que també compta amb la participació de la Universitat de Santiago de Compostel·la, té com a meta avançar un fàrmac prometedor fins als assaigs clínics de fase II en pacients.
«Aquest projecte té com a objectiu impulsar el desenvolupament de MBF-118, un fàrmac innovador descobert, desenvolupat i patentat per Medibiofarma, com a teràpia per a la síndrome de Marfan i, per extensió, per a altres aortopaties, tant d’origen genètic com no genètic, contribuint així a millorar de manera significativa la qualitat de vida dels pacients», explica Gustavo Egea, catedràtic del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, que lidera la participació de la UB en el projecte.
Un mecanisme d’acció prometedor
Actualment, no existeixen teràpies farmacològiques capaces d’aturar o retardar de manera eficaç el dany aòrtic associat a la síndrome de Marfan. La principal opció terapèutica és la cirurgia reparadora de la dissecció o ruptura de l’aorta, que a més no està exempta de riscos. En aquest escenari, el compost MBF-118 es presenta com una alternativa farmacològica prometedora gràcies a la seva capacitat per activar de manera selectiva i controlada el receptor PPARγ, l’expressió del qual està molt reduïda a l’aorta Marfan.
Aquest receptor és conegut principalment pel seu paper en el metabolisme dels àcids grassos i la glucosa, però diversos estudis han demostrat que també exerceix un paper rellevant en el sistema vascular. Segons detalla Egea, a través d’aquest mecanisme d’acció, el fàrmac podria «ajudar a restablir l’equilibri del teixit aòrtic i exercir efectes beneficiosos sobre la integritat i funcionalitat de la paret aòrtica, la senyalització cel·lular i probablement també en el flux sanguini, cosa que en reforça el potencial com a nova opció terapèutica».
Resultats preclínics i clínics positius
El compost MBF-118 ja ha superat diverses fases de desenvolupament farmacològic. Les dades obtingudes fins ara —tant en models animals com en un estudi de prova de concepte en pacients amb la malaltia de Crohn— indiquen que el fàrmac és segur i ben tolerat en humans. A més, presenta una absorció adequada i assoleix concentracions en sang suficients i sostingudes en el temps per induir els efectes terapèutics desitjats.
En aquest context, el projecte permetrà avaluar el potencial terapèutic de MBF-118 en un model animal molt representatiu de l’evolució clínica de la síndrome de Marfan en pacients, així com dur a terme els estudis toxicològics necessaris per complir els requisits reguladors de futurs assaigs clínics a llarg termini en pacients. «Aquests treballs ajudaran a validar l’efecte del compost en la prevenció/atenuació d’aneurismes i disseccions aòrtiques i la seva fisiopatologia», destaca Egea, el grup de recerca del qual aporta una àmplia experiència en l’estudi dels mecanismes patològics de les malalties de l’aorta.
A més, al llarg del projecte es desenvoluparan noves formulacions del compost. «Això contribuirà al fet que els pacients puguin seguir el tractament amb més facilitat, pensant especialment en els pacients pediàtrics amb síndrome de Marfan», afegeix l’investigador.
L’assoliment d’aquests objectius facilitarà la designació de MBF-118 com a medicament orfe per a aquest trastorn genètic. Els medicaments orfes estan destinats al tractament de malalties rares i compten amb incentius reguladors i financers que en fomenten el desenvolupament. Aquesta designació permetrà accelerar l’inici d’un assaig clínic de fase II amb MBF-118 en pacients amb aquesta malaltia.
El projecte, titulat «Investigació i desenvolupament d’una nova teràpia per al tractament de la síndrome de Marfan (Marfan-PPARg)», té una durada de tres anys i la referència CPP2024-011398. La Universitat de Barcelona ha obtingut un finançament de 267.550 euros en el marc de la convocatòria 2024 de projectes de col·laboració publicoprivada, finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l’Agència Estatal de Recerca i els fons FEDER.
Peu de foto: Components del grup Biologia Cel·lular Vascular (UB-IDIBAPS).
