MAR

19

Verònica Violant: «Hem d’impregnar els hospitals d’humanització»

El grup de recerca Pedagogia Hospitalària en Neonatologia i Pediatria de la Universitat de Barcelona es va crear l’any 2014 i espera consolidar-se aquest any. Liderat per la Dra. Verònica Violant, el grup col·labora amb diferents hospitals i institucions en la creació de materials pedagògics dirigits als malalts i a les seves famílies, així com als professionals de l’àmbit hospitalari.

Què vol dir ‘pedagogia hospitalària’?

Nosaltres intentem minimitzar l’impacte que provoca una hospitalització, que és una situació que genera moltes pors i incerteses, fent que el pacient passi de ser un simple receptor d’informació a ser una persona que està en contínua formació. Per a això, hem de tenir en compte també el professional de l’àmbit hospitalari, no tant en relació amb la seva feina sinó més aviat des del punt de vista de la humanització, és a dir, de com s’està treballant al costat de la família, amb la família i per a la família. Hem de dedicar temps i esforços a explicar a l’infant i a la seva família tots els procediments, amb la idea que en surtin enfortits, que aquesta experiència no només no els provoqui pensaments negatius, sinó que els serveixi a més per sentir-se capaços d’afrontar-la.

Com s’ho fan per assolir aquests objectius?

Normalment el que fem és desenvolupar programes per a diferents hospitals i institucions en què combinem les competències del pacient, les de la seva família i les dels professionals. El que intentem és que tot el material pedagògic que dissenyem a partir de la recerca parteixi de les necessitats de les persones implicades. Per tant, comencem amb una primera fase de recollida de dades sobre les necessitats de la població a la qual anirà adreçat el material, i ho fem mitjançant grups de discussió, entrevistes en profunditat o observació passiva en consultes externes i boxes, entre altres accions. Una vegada feta l’anàlisi de les dades, tenim com a resultat el material que s’haurà d’implementar. Aquesta recollida de dades és ja en si mateixa terapèutica, tot i que en situacions tan delicades com ho són aquestes intentem que destorbi al menys possible. En aquest sentit, la cerca de noves estratègies a l’hora de recollir dades sensibles forma part de la pedagogia hospitalària.

De quin tipus de materials estem parlant?

Entre altres accions, actualment estem treballant amb l’Hospital de la Vall d’Hebron i amb l’Hospital de Sant Pau en un projecte de competències parentals que va des de l’etapa del risc obstètric (part prematur) fins al primer any de vida del nadó. En un altre projecte col·laborem amb l’Hospital de Sant Joan de Déu per tractar el que suposa passar de l’etapa pediàtrica al servei d’adults. D’altra banda, també hem elaborat una guia per a pares amb infants prematurs, una guia sobre com millorar l’atenció maternoinfantil, una guia d’encefalopatia hipoxicoisquèmica, una altra de cardiopaties infantils...

El darrer projecte en què estem treballant l’estem fent amb la Fundación Cardioinfantil – Instituto de Cardiología de Bogotà. Ells tenen la intenció de crear una unitat de formació i recerca sobre pedagogia hospitalària i nosaltres els farem l’assessorament.

Quines millores aporten aquests materials per als usuaris?

Es tracta de materials amb els quals pretenem ajudar els pares que estan vivint en un espai que per a ells no és l’habitual, per tal que en moments de pausa i de reflexió tinguin ganes de continuar aprenent, de llegir coses preparades pels professionals que els atenen perquè al final entenguin que no només poden aprendre de la situació que estan vivint, sinó que també poden sortir-ne enfortits. Els nostres materials estan concebuts amb aquesta finalitat, i poden facilitar aquesta tasca. És ben cert que no modificaran la realitat que aquestes persones estan vivint, però seran sens dubte de molta ajuda en el procés que han de viure l’infant i la seva família. Una persona que ha viscut una situació de malaltia greu però que hagi pogut treballar sobre les seqüeles emocionals que se’n deriven, guanya en qualitat de vida. I això també és rendible econòmicament.

Quina importància té la transferència de coneixement?

És fonamental. De fet, la transferència de coneixement és una nova concepció del que és la recerca. Estem molt acostumats que la recerca sigui bàsica, però gràcies a la transferència de coneixement la recerca arriba a la societat d’una manera molt més directa. Aquesta col·laboració entre universitat i empreses o entitats és essencial perquè la recerca arribi a ser una realitat tangible.


Més sobre Verònica Violant

Un referent en el món de la recerca: Sempre he admirat Marie Curie per la seva passió per la ciència i la seva tenacitat.

Un avenç que li agradaria veure: Que l’hospital fos un generador d’emocions i que d’alguna manera totes aquestes emocions es poguessin canalitzar i revertissin en una millora de la tasca que es duu a terme per treballar sobre les emocions dels usuaris.

L’FBG és... un vehicle possibilitador de moltes recerques que permet que empreses i institucions es puguin trobar amb persones apassionades per una recerca determinada per tal de dur a terme un projecte comú.


Comparteix aquest post:

share on fb this page tweet this page print this page